Sessió 1 dia 14/03

Multitasca. Pot fer diverses coses alhora i a més cal destacar que és el multitasca molt eficient.

Multiusuari. Qualsevol GNU/Linux pot tenir molts usuaris concorrentment usant-lo en temps real i sense cap programa afegit, ja sigui per consoles virtuals, sessions remotes o terminals.

Multiprocessador. Por fer servir dos o més processadors alhora.

Suportat per múltiples arquitectures. Coneixes alguna arquitectura de computador? Segur que ja hi ha una versió de GNU/Linux per a ella a menys que sigui massa exclusiva (i ja ha de ser-lo) perquè no funcioni. Surt una nova arquitectura? Segur que si no està ja suportada aviat ho estarà, mireu si no què ràpid ha estat suportat l'AMD 64.

El primer que hem de saber és com van les particions en els discs durs. Un disc dur pot tenir fins a 4 particions de tipus primari i estès. Només pot haver una partició estesa, amb el que podem tenir de 1 a 4 primàries o de 1 a 3 primàries i finalment una estesa.

Almenys ha d'existir una primària, i si hi ha diverses primàries una d'elles ha de ser la "activa", que és la que arrencarà l'ordinador (MBR, que només les primàries tenen).

Cal dir que les esteses no s'usen físicament i només serveixen per definir dintre d'elles el que denominem particions lògiques. Dintre d'una partició estesa podem definir totes les lògiques que vulguem, amb un límit de 63.

El més normal i lògic és tenir una primària i una estesa, i dintre d'aquesta les lògiques que ens calguin. Tant GNU/Linux com altres sistemes operatius poden funcionar perfectament en particions lògiques sense problemes gràcies als gestors d'arrencada (quan no existien aquests, evidentment el límit de sistema operatiu per ordinador era de 4 i calia anar activant i desactivant les particions, per descomptat primàries, amb el que les lògiques quedaven per a dades).

Bé, ara GNU/Linux per instal·lar-se necessita com a mínim 2 particions: una swap i altra anomenada arrel ('/'). GNU/Linux utilitza per defecte (per rapidesa i eficiència) una partició en comptes d'un fitxer d'intercanvi (encara que realment sí pot manejar-los).

Per als que no sàpiguen què és un fitxer d'intercanvi només comentar que quan l'ordinador necessita més RAM que la qual físicament té, simula tenir més usant espai del disc dur.

La grandària de la partició d'intercanvi (swap), per regla general, sol ser el doble de la RAM que té el nostre ordinador, jo no aconsello mai passar de 512 (almenys actualment) ja que si seguim la regla i tenim 512Mb per exemple, tenir un fitxer d'intercanvi de 1G és des del meu punt de vista malbaratar espai. Cap destacar que aquesta regla està desfasada però ens pot servir de guia.

Ara bé, si només volem instal·lar GNU/Linux necessitarem com a mínim una primària i una swap (millor que sigui lògica). Però com aquest no és el cas de molts de nosaltres, que volem tenir altres sistemes operatius, típicament Windows, el que hem de fer és instal·lar els sistemes operatius des del més antic al més modern i finalment instal·lar GNU/Linux.

Exemple 1: Volem Windows 98 i GNU/Linux, o millor encara, qualsevol Windows i GNU/Linux.

Primària:Windows
Estesa:
Lògica1: '/'
Lògica2: swap

Exemple 2: Volem Windows 98, Windows XP i GNU/Linux.

Primària:Windows 98.
Estesa:
Lògica1: Windows XP
Lògica2: '/'
Lògica3: swap

Espero que amb aquests 2 exemples quedi clar.

Ara, com molts sabeu, cada partició té un format. El format típic dels Windows és FAT (FAT 16 per a MS-DOS i Win95, FAT 32 per a Win9x/Me/XP, NTFS per a Win NT/200X/XP i FAT15 per a disquets), doncs bé l'estàndard de GNU/Linux és EXT3 (Actualment s'usa EXT3 i EXT2 en defecte d'això, EXT com a tal està en desús), però pot usar gairebé qualsevol tipus de format (crec que més de 80). Altre format molt usat en GNU/Linux i molt comú és ReiserFS. Així que posa la partició '/' com ext3 o en defecte d'això ext2 (Nota: La swap és un format). No cal dir que la swap només la veu i la usa el sistema operatiu.

Al principi no hem de tenir molta por a l'hora de quedar-nos curts amb la swap, ja que GNU/Linux pot manejar fins a 8 fitxers d'intercanvi i/o swaps (a menys que hagi augmentat el nombre amb la versió 2.6 del Kernel o sigui Linux, cal recordar que Linux és solament el Kernel o nucli de sistema) i sempre poden definir-se més a posteriori.

Amb el que el segon exemple ens quedaria:

Primària:Windows 98 Format: FAT 32 (també funciona sobre FAT 16)
Estesa:
Lògica1: Windows XP Format: NTFS (també funciona amb FAT 32)
Lògica2: '/' Format: EXT3 o EXT2 (Opcionalment ReiserFS i més...)
Lògica3: swap Format: SWAP

Bé ara només queda amb quin programa fer-lo? Doncs amb el que més ràbia et doni, tant amb un Partition Magic com amb els diversos programes lliures per a això, o, per exemple, amb el CD d'instal·lació de GNU/Linux.

També existeix la possibilitat de reparticionar el disc dur llevant espai a particions per crear altres noves. Per a això cal desfragmentar i enviar-lo tot al començament de la partició, per al que desaconsello el defragmentador de Windows en qualsevol de les seves versions, ja que solen deixar moltes vegades coses pel mig, és millor el Norton Speed Disk.

No cal dir que feu còpies de seguretat "per si de cas", després particionar amb els citats programes anteriors de redimensionar unitats (fins i tot els de les instal·lacions de GNU/Linux) i crear noves.

Altra cosa que segurament necessitaràs és saber com anomena GNU/Linux als discos durs. Bé, com ja explicaré millor més tard, en GNU/Linux tot penja de '/', gens d'unitats C:, D:, E:, i el lloc on GNU/Linux té els dispositius és en /dev (device).

El format dels dispositius IDE és el següent: hdXY on X pot ser 'a', 'b', 'c' o 'd', i on 'a' és mestre del primer bus ide, 'b' l'esclau, 'c' el mestre del segon bus ide i 'd' l'esclau. Y és un nombre del 1 al 4, són les particions primàries i del 5 endavant les lògiques.

Per tant, si per exemple tenim dos discs durs en el primer ide i en el segon ide una grabadora i un dvd, estant el primer disc dur particionat com en l'exemple 2, la forma de nomenar-los seria:

Primer disc (mestre, ide 0) /dev/hda (Ens referíem a tot el disc com a tal)
Partició amb Windows 98 (primària) /dev/hda1.
Partició amb Windows XP (lògica) /dev/hda5.
Partició amb Ext3 (lògica) /dev/hda6.
Partició Swap (lògica) /dev/hda7.

Segon disc dur (esclau, ide 0) /dev/hdb
Partició de dades (primària) /dev/hdb1.

Gravadora (mestre, ide 1) /dev/hdc

Dvd (esclau, ide 1) /dev/hdd

(Noti's que el que no són discs durs no necessiten número)

Espero que amb això ja quedi clar.

No obstant això, per als dispositius SCSI es canvia la 'hd' per'sd'. Les disqueteres són fdX, on X és el número de la disquetera començant per 0.

Aquí deixo una taula aclaridora:

Bé, i com última dada que potser pugueu necessitar són els dispositius del ratolí:

/dev/psaux Si el ratolí està en el port PS/2.
/dev/ttyS0 Si el ratolí està en el primer port sèrie
/dev/ttyS1 Si el ratolí està en el segon port sèrie
/dev/input/mice Si el ratolí està en el port usb